Noticias

10 julio 2014

En una de las sesiones para pintar " EL IGLÚ DE VERA " quise repetir la experiencia creativa, que ya habíamos tenido en el Cercle St. Lluc de Barcelona, con la poeta cántabra Rosario de Gorostegui.
Mi modelo es también poeta y vivimos unas horas de una gran intensidad emocional. Vera estaba ya encajada y faltaban solo días para su nacimiento. Esa intimidad tan profunda e irrepetible en nuestras existencias, el silencio y el latir de las " cuatro mujeres " a la vez dio luz a nuestros trabajos. 

Hoy os comparto los versos de mi querida amiga Charo.


" Ay, madre de calor raíz
donde se esconde el estruendo líquido de la

marea,
azul, ay, como discurre la sal y asoma cristalina.

Lo dijeron las generaciones;
cada palmo rosa nácar en la cara del ángel fue
una enagua, un sombrero, un zapato de charol,
un peine de mar en los cabellos.

Y V., como tú, dormida, lenta al respirar,
don acuoso, trenza de oro hacia la luz.
Se ovilla el día a tí;
cuánta caricia desvelando dedos. "

Rosario de Gorostegui, 2 de junio de 2014.
a publicado entre otros:



CIEN RAÍCES PARA QUEDARSE, ed. Tantín 
MIRADOR DEL VIGÍA, ed.Creática





-------------------------------------------------------------------------


AMAMANTANDO EN UN PARLAMENTO POR PRIMERA VEZ EN LA HISTORIA



Articulo de El Pais. 1997 


------------------------------------------------------------------------------------

EUROPA. Libro expuesto en el 
Museo de Arte de Cerdanyola MAC ( Barcelona )

Togores ¿ dibujó un desnudo de embarazada ?

  El Libro editado en Alemania en 1926, EUROPA tiene un dibujo del artista catalán Togores. El vientre parece el de una embarazada de 4 ó 5 meses. El director del Museo Txema Romero ( que acompaña una fantástica visita através de las musas del museo cada último domingo de mes) me confirma que en 1926 , la esposa y modelo de Togores, Antonia Berchthold  estaba embarazada.














ECO Sitges 2007

 LA MATERNITAT EN L’ART


     El de la maternitat és un tema estranyament rar en el món de l’art. Llevat d’algunes imatges medievals i renaixentistes de la Verge Maria, on apareix prenys de Jesús el Messies, fora d’aquest àmbit religiós (amb la maternitat elevada a categoria divina), no és habitual trobar dones embarassades ni en la pintura ni en l’escultura. El nostre ha estat fins ara un món misògin que ha considerat la dona com a un ésser objectual i subaltern. I aquesta florida, aquest aspecte triomfal i solar del cos femení, ha hagut d’amagar-se, vergonyant, sota els plecs d’amples vestits. Només als museus les figures d’argila o de marbre d’antigues deesses dels temps matriarcals llueixen l’esplendor dels seus ventres generosos.

     L’àmbit de la creació literària tampoc no ha estat gaire pròdig amb una època de la vida femenina en què el seu cos i la seva psique pateix una monumental transformació. En l’esfera de la prosa catalana, Carme Riera va narrar en Temps d’espera l’embaràs de la seva filla Maria. Temps abans, Maria-Mercè Marçal havia escrit el poemari La germana, l’estrangera dedicat a la seva filla Heura. En casar-se el meu fill Daniel, vaig escriure una biografia poètica, La dansa dels orígens, en la primera part del qual es troben poemes de la fecundació, l’embaràs i el naixement. Rosa Fabregat també va dedicar poemes al tema de la fecundació al seu poemari Cant dels orígens. Excepcional resulta Ambre proper, el poemari que Antonio Garcia Lorente ha dedicat al procès de gestació i naixement de la seva filla Aitana. 

     Amb aquesta present, però migrada genealogia textual dedicada a la maternitat, va trobar-se la pintora càntabra Violeta L. Valdor quan va decidir que volia treballar plàsticament el cos de la dona embarassada. Violeta L. Valdor volia acompanyar les seves pintures i dibuixos amb textos que reflectissin literàriament l’experiència. Violeta sempre ha sentit atracció pel llenguatge del cos humà, però des de fa uns deu anys que s’ha decantat per treballar sobre el cos de la dona en estat de bona esperança.

     Aquesta ‘invisibilitat estètica’ del cos prenys, com Violeta descriu aquest fenomen d’ocultació, té origen en la ‘mala mirada’ masculina sobre el cos femení en estat de gestació. A aquestes alçades de la Història no cal amagar que aquesta rotunditat del cos ha generat, i genera encara, un llastimós sentiment d’enveja que s’ha traduït en actituds culturals de menyspreu. Encara recordo l’horror d’una amiga meva, mare de quatre fills, quan va saber que esperava la cinquena criatura. Amb l’ànim per terra s’exclamava que fins que no parís el marit no li faria carícies ni la miraria més!

     Per sort, els temps van canviant i ara les nostres joves llueixen sense complexos el seu ventre rodó com una fruita madura i, a l’estiu, fins i tot a l’aire. Però no a tot arreu es dóna aquesta llibertat ni s’experimenta l’orgull per la maternitat. Violeta explica que en d’altres cultures el tabú de la dona embarassada encara és intacte. Com extraordinària sembla encara la iconografia de la dona embarassada en el món de l’art, tal vegada perquè les dones ens hem incorporat al seu conreu no fa tant de temps, i menys temps fa que la dona mostra amb el seu cos sense prejudicis masclistes, amb alegria i llibertat.

     Dues mostres d’aquest valuós i valent treball artístic de Violeta L. Vandor amb dones embarassades com a motiu d’inspiració i testimoniatge de fecunditat, es poden veure simultàniament a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona i al Museu de la Marina de Vilassar de Mar: dones amb aquell ventre rotund que preludia la joia del fill: la continuïtat de la vida humana sobre la Terra.

Teresa Costa-Gramunt
     
Publicado en el ECO DE SITGES, marzo 2007















Exposición Museo de la Marina en Vilassar de Mar ( Barcelona ). 2007.


 Revista TEXTURA



 Barcelona, Febrero 2007

“…I LLOAT SIGUI EL FRUIT DEL TEU VENTRE”


  
   Ya en mi primera exposición individual -1991 en la Cova del Drac de Barcelona- empecé a “hablar” sobre el lenguaje del cuerpo. Así he continuado desde entonces.

   Soy socia del Cercle Sant Lluc desde hace años. Allí, un día de 1997, encontré una modelo embarazada y contemplando la belleza de su redondez comenzaron mis preguntas:
-         ¿Por qué en muchas culturas las mujeres esconden su cuerpo durante el embarazo?
-         ¿Por qué es éste un tema  tan poco presente en la historia de la pintura?
-     ¿Por qué no hubo nunca una exposición monográfica sobre la desnudez de las mujeres gestando?

   Empecé a buscar embarazadas que quisieran posar para mí. Y así, a lo largo de estos 9 años, he podido trabajar con 13 maravillosas mujeres que fueron mis cómplices imprescindibles. Mujeres de distintas edades –de los 26 a los 43 años- y de diferentes culturas. Incluso, en mayo del 2006 y coincidiendo con la Bienal de Dak’ART, me fui a Senegal buscando una africana embarazada que entendiera mis ideas.

   Sin su generosidad, sin su credibilidad en el proyecto (cuya exposición me fue denegada en tantos sitios), sin el pálpito de esos hijos que ellas estaban engendrando, este proyecto NUNCA hubiera sido posible.
  
   Cuando trabajo mis proyectos, siempre busco escritores y poetas que hablen del mismo tema. Sus versos, sus palabras, inspiran los títulos de mis cuadros. Me gusta  poder mantener ese diálogo con otros trabajadores de la creación artística. ¡Esta vez sí que ha sido difícil! Tanto, que aún sigo buscando y aún tengo cuadros “huérfanos” de título.

   Y de nuevo más interrogantes:
-         ¿Por qué tan pocos escritores han hablado de la inmensa belleza de una mujer encinta?
-      ¿Por qué tan pocas escritoras han alabado su propio cuerpo en un momento vital de tanta creatividad?
   Esta larga gestación no ha carecido de incertidumbres, inseguridades y “contracciones”. Pero ¡POR FIN!, he podido ”dar a luz” en el marco incomparable del Hospital de Sant Pau.
  
   Este maravilloso parto, sin dolor, ha sido posible gracias a la Comisión Sociocultural ART AL NOU HOSPITAL.
__________________________________________________________

Agradecimientos

·        A mi maestro el pintor Antonio Hervás Amezcua, que siempre creyó que esta era una idea importante y alentó  mi trabajo en todo momento.
·          A la pintora Concha Ibáñez, que me abrió puertas, me empujó y enseñó a persistir.
·       A Isidre Bravo, quién tuvo la generosidad de escribir hermosas palabras para presentar mi proyecto.
·         A la escritora Teresa Costa-Gramunt, por enviarme el libro de poemas dedicado a su hijo (La dansa dels orígens).
·          Al poeta Carles Duarte, por facilitarme dos poemas de su libro  La Pluja dels temps.
·        A la poetisa Cristina Peri Rossi por su poema El Parto, de su libro Nacer (Poemas para una vida que empieza).
·          A la cantante Rosa Zaragoza por su trabajo: Nacer, Renacer, que me descubrió el poema de la pintora Clara Vergés.
·      A Enrique Ibáñez, impulsor de GENTE DE TEATRO, que me remitió a la obra de Miguel Hernández.
·         Al editor y suscriptores de ediciones.minimas por darme a conocer poemas de Gioconda Belli (Nicaragua), y la web dardemamar.com donde encontré a Alejandra M. Mercado (Argentina) y David Rosenmann (Chile).
·          A Ignasi Faus por sugerirme el título :”… Y BENDITO SEA EL FRUTO DE TU VIENTRE”.
·          A Josep Mª Maya diseñador gráfico, por hacer un precioso dossier de Presentación.
·      Y muy especialmente a las mamás de Alex, Noah, Jon, Félix, Martí, Clara, Andi, Gabriela, Julia, Erick y Pol.



¡Gracias, muchas gracias!                                  Barcelona, Febrero 2007





No hay comentarios:

Publicar un comentario